Mobilitat del professorat
aprenentatge per observació (2 mobilitats de 14 dies i 4 de 7 dies)
cursos de desenvolupament professional (2 mobilitats de 14 dies i 2 de 7 dies)
Jolanta Kowalska
Hèlsinki
Més informació
Job-shadowing en Language Centre, University of Hèlsinki, Finland
DIA 3
Gràcies al programa Erasmus+ i l’amabilitat de la institució d’acolliment, tinc l’oportunitat d’observar classes impartides als alumnes en l’E scuela d’I diomas en la Universitat d’Hèlsinki. Vaig aterrar el divendres per a conéixer la ciutat i em vaig trobar amb el paisatge completament gelat, que contrasta completament amb la calorosa benvinguda que vaig rebre per part del personal de l’Escola d’Idiomes. El primer dia ha sigut molt intens i la primera impressió és que els alumnes finlandesos són molt independents i conscients del seu procés d’aprenentatge. En aquesta línia, l’escola organitza cursos ALMS (Autonomous Language Learning Modules), en els quals els alumnes planifiquen i estableixen metes, prenn decisions sobre la metodologia, treballen en situacions autèntiques i, finalment, avaluan el seu progrés.
DIA 6
L’Escola d’Idiomes de la Universitat d’Hèlsinki abasta cursos per als estudiants de la universitat i a part dels cursos d’idiomes per a Fins Específics, relacionats amb diverses carreres, també s’ofereixen cursos d’idiomes en general per a treballar les destreses de l’expressió escrita i oral. Els estudiants treballen individualment, en parelles i en grups per a elaborar projectes relacionats amb els seus estudis i interessos. El paper del professor es redueix a guiar als alumnes i proporcionar-los els recursos i la retroalimentació. No obstant això, el pes principal cau en els alumnes els qui són els protagonistes del seu aprenentatge.
DIA 11
Hui vaig haver de desplaçar-me a l’altre campus on l’Escola d’Idiomes de la Universitat d’Hèlsinki imparteix les classes d’ESP (Inglés per a fins específics). La primavera es resisteix ací i hui hem tingut una nevada molt abundant, més típica per als mesos de gener o febrer que al mes de març. El campus Viikki compta amb unes instal·lacions increïbles per a les carreres que s’imparteixen allí, a més d’una biblioteca no solament per als estudiants de la universitat, però també per al públic en general. No obstant això, no vaig poder gaudir del paisatge, perquè tot estava cobert de neu i no vaig poder veure massa.
Quant a job shadowing, vaig gaudir molt de les classes de Roy Siddall, un professor molt dedicat als seus alumnes i molt compromés amb la seua professió. Transmet una tranquil·litat i organització que donen molta confiança en els seus mètodes. Les seues classes són molt pausades, però per a res avorrides, tot el contrari; amb la seua veu molt moderada que dona molta confiança, transmet els coneixements en una manera molt serena, però alhora convincent. Gràcies per tindre’m en la teua classe, Roy!
DIA 14
La meua estada ha arribat a la seua fi. Aquesta setmana vaig ser a les classes d’Alanna Ranger, qui va treballar fake news, amb els seus alumnes de magisteri usant uns mètodes molt interessants. A més, vaig tindre l’oportunitat d’observar com els alumnes finlandesos aprenen espanyol en diferents nivells. La professora va usar exemples reals, a més d’aprofitar la meua presència perquè els alumnes em preguntaren com és la vida a Espanya etc. Els professors d’espanyol en aquesta escola també compten amb la presència d’auxiliars d’idiomes tant d’Espanya, com d’altres països de parla hispana; en aquest cas – Xile.
Hèlsinki és una ciutat meravellosa on si no parles finés et pots fàcilment comunicar en anglés. L’escola d’idiomes de la universitat d’Hèlsinki és un lloc ideal per a aprendre idiomes, ja que destaca per la dedicació dels seus professors i la qualitat de les seues classes. La meua estada ha sigut molt profitosa i espere repetir l’experiència prompte. A més, tenint en compte la proximitat de la Setmana Santa vaig tindre l’oportunitat de provar els dolços típics, com és mämmi fet amb farina de ségol, que potser no té molt bon aspecte, però sap molt bé. Una altra especialitat és mignon, que és un dolç d’anous i xocolate dins d’una corfa real d’ou. Em preguntava com aconsegueixen emplenar l’ou amb aquesta massa.
En general, aquestes dues setmanes han passat massa de pressa, però he aprofitat el temps al màxim per a aprendre els mètodes d’ensenyament dels nostres col·legues finlandesos, tant com per a conéixer la ciutat i gaudir de la primavera finlandesa al màxim.
Ingrid García
Amsterdam
Més informació
Europass Teacher Academy, Amsterdam, Holanda
DIA 1
Gràcies al Projecte Erasmus + de l’Escola Oficial d’Idiomes de Quart de Poblet he pogut visitar Amsterdam i assistir a un curs de formació del professorat impartit per Europass Teacher Academy. Hui ha sigut el dia d’arribada a Amsterdam, el primer que ha cridat l’atenció ha sigut el clima fred i la pluja, que contrasta amb el càlid i assolellat abril de València. La ciutat d’Amsterdam està estesa i el seu barri antic està constituït per un cinturó concèntric de canals fluvials que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Quan fa sol els habitants d’Amsterdam ixen de les seues cases a fer passejos per la ciutat o amb bicicleta i la ciutat és una bullícia de gent. A la vesprada hem anat a un creuer fluvial pels canals des d’on hem vist el centre històric de la ciutat amb la seua arquitectura típica de cases estretes de tres i quatre plantes i teulades inclinades.
Aquest matí de dilluns, els professors que assisteixen al curs des de diferents països europeus han fet presentació de les seues escoles de primària, secundària i formació professional fent esment dels diferents sistemes educatius en els diferents països. La docent Maryam Farahmand ha suggerit com fomentar una cultura de diversitat a les escoles i com atendre els estils d’aprenentatge de l’alumnat pot contribuir a la felicitat en el procés d’ensenyament aprenentatge. També ens han oferit provar “bollen”, amb panses, ideals per a prendre amb café o te.
En el matí del dimarts ens hem centrat en les 4 Cs de l’educació que promouen un ensenyament-aprenentatge feliç: comunicació, col·laboració, creativitat i destreses de pensament crític.
Durant el segle XVII Amsterdam va ser un important port marítim des d’on partien vaixells que donaven la volta al món. La visita al museu marítim ha permés veure reproduccions de vaixells antics, mapes de l’antiguitat i fins i tot rutes balleneras i una reproducció grandària real d’un vaixell del segle XVII.
DIA 3
En la jornada de hui dimecres hem parlat en el curs de com generar felicitat en estudiants i professors i de la importància de saber escoltar. En el món actual hem abordat el benestar digital i hem realitzat exercicis per a mostrar gratitud i fomentar la felicitat.
Hui dijous en el curs ens hem centrat en els bons i mals hàbits que fomenten o descoratgen la felicitat i uns aspectes molt interessants i que afecten l’aula, també hem abordat com cultivar mindfulness a l’aula i estratègies perquè els estudiants es proporcionen feedback entre ells.
L’edifici del Rijs museum és d’una arquitectura impressionant, està situat a Amsterdam, països baixos. Les seues col·leccions estan dedicades a l’art, l’artesania i la història i posseeix una famosa col·lecció de pintures del segle d’or neerlandés; disposa de quadres de Rembrandt, retrats, naturaleses mortes. Compta així mateix amb una bona col·lecció d’art asiàtic.
Aquesta vesprada hem anat a una fàbrica de cervesa local que era un antic molí de vent i hem pres ginger Ale i típic formatge holandés. Hui també hem provat típiques croquetes de gambes locals.
DIA 5
Hui divendres és l’últim dia del curs, ens hem centrat en com tindre una ment sana, en l’avaluació del curs, feedback i discussió, en la cerimònia de tancament, acreditació i conclusions. Hem parlat de flipped classrooms i de les rutines de pensament del Projecte Zero.
Com plovia, hem anat al jardí botànic que disposa d’hivernacles on poden veure’s plantes de molts orígens i ecosistemes del món. Des dels deserts de Sud-àfrica i Mèxic fins a les selves tropicals del Congo.
Fátima, Estefanía i Elena
Schull
Més informació
Fátima Costas, Estefanía Terrádez i Elena Alonso. Professores del departament d’anglés
El projecte Erasmus+ concedit a l’EOI de Quart de Poblet ens ha permés desenvolupar una estada de dues setmanes en la institució Atlantic SEAL -School of English and Active Leisure- en Schull (Irlanda).
La institució d’acolliment, Atlantic SEAL, ens ha proporcionat diverses visites orientades a promoure la història i cultura irlandesa; a més, hem pogut observar diferents tipus de tallers impartits pels seus professors.
En relació amb les activitats culturals, durant la nostra estada hem visitat els punts geogràfics més importants de la zona de West Cork (Mizen Head, Brow Head, Three Castle Head, Garnish Island and Glengarriff, Kílcoe Castle), a més hem fet una visita per Schull i els seus voltants, coneixent de primera mà els orígens de cultura irlandesa, els costums dels seus ciutadans i els entorns naturals que envolten aquest preciós poble costaner irlandés. També hem visitat algunes de les poblacions pròximes a Schull com Bantry i la pròpia ciutat de Cork, en la qual hem descobert els aspectes més importants de la seua història i hem visitat la Crawford Art Gallery.
D’altra banda, la institució d’acolliment ens ha brindat l’oportunitat d’observar alguns dels tallers impartits pel seu personal docent. L’objectiu dels tallers és ensenyar llengua anglesa a través d’activitats sobre la història i la cultura irlandesa, els mites i supersticions més coneguts, les artesanies típiques de la zona com la ceràmica i activitats esportives lligades amb la mar, entorn al qual gira la vida d’oci de gran part dels vilatans. A més, hem pogut gaudir d’una classe pràctica de mindfulness de la mà del professor Séan Vail, que ens ha permés conéixer els beneficis de la meditació per als alumnes dins l’aula. Tots aquests tallers i activitats ens han demostrat un dels principals conceptes treballats en el curs: el de l’aprenentatge experiencial com a base per a l’ensenyament de qualsevol disciplina, ja que el seu objectiu és que el coneixement es construeix a través de la transformació provocada per l’experiència. Sens dubte, un mètode molt interessant per a implementar en les nostres classes de llengua anglesa.
En resum, aquesta experiència ens ha servit per a conéixer altres mètodes d’ensenyament de llengües tant dins com fora de l’aula, posant l’accent en la importància d’encuriosir de l’alumne a través de diferents estratègies i eines, fomentant el treball col·laboratiu entre els alumnes i l’aprenentatge experiencial a través de diverses activitats amb contingut històric i lúdic sobre la cultura irlandesa.La nostra estada ha coincidit en el temps amb la de l’alumnat, la qual cosa ha fet que l’experiència haja sigut encara més enriquidora.
Aurora
Coímbra
Més informació
Job-shadowing en Centro de Línguas da Facultade de Letras da Universidade de Coímbra
Diumenge 16 d’abril 2023
Encara que al meu horari de la setmana que ve li queden algunes hores per fixar, em dirigisc a conéixer Coïmbra. Estic allotjada al costat de la universitat i el jardí botànic. Al costat de les ‘escadas monumentais’ – escales monumentals- que ja mereixen una ressenya en si mateixes.
Coïmbra està travessada pel riu Mondego i és una ciutat plena de costes. De fet, la universitat i la part històrica on se situa està situada a la part alta d’un pujol i el desnivell del terreny se sent en qualsevol passeig que desitges donar. Si voleu enfortir les vostres cames en un ambient urbà, Coïmbra és la vostra ciutat.
Mentre passeig pel jardí botànic rebut un correu de Jon, un amable profe que em convida a les seues classes i em proposa participar en elles. Amb aquesta invitació que m’arriba a última hora de la vesprada, el meu horari per al job shadowing queda fixat. Demà coneixeré als meus companys del Centro de Línguas da Facultade de Letras da Universidade de Coímbra.
Dilluns, 17 d’abril 2023
Em dirigisc a la primera de les meues reunions, coneixeré a Stephen Thomas, el meu mentor en aquesta aventura. Stephen és el coordinador del Centro de Línguas que té les seues classes i oficines dins de la facultat de lletres de la universitat. Xarrem durant una hora i m’explica les coses més essencials del departament. És un departament xicotet. Només hi ha cinc professors d’anglés i això que és el departament més nombrós. Tots els professors són anglòfons nadius, encara que puguen tindre cognoms portuguesos.
He arribat en la setmana d’exàmens de manera que la majoria de l’observació d’aula que faré és de repàs abans de l’examen, examen oral o revisió d’examen. Veuré la classe de Stephen, un Intermedi II, que ve a ser un B1. Resulta xocant entrar a l’aula on hi ha uns pupitres de fusta fixats al sòl i uns mapes vetustos on encara apareix Iugoslàvia. En la mateixa aula conviuen aquests retalls del passat amb una enorme pissarra blanca i una pantalla que controlen des de l’ordinador. L’intocable patrimoni de la humanitat convivint amb la modernitat del s. XXI.
En eixir de classe de Stephen T, m’acomiade d’ell i a la sala de professors tinc l’oportunitat de xarrar amb altres col·legues com Stephen Lay, Jon, amb qui he estat contacte per mail cada dia des del divendres Frank, professor d’alemany. Ja que s’ha donat l’oportunitat de conéixer-ho, li demane a Stephen L. que em deixe assistir a la seua classe d’A2 i el pobre accedeix. Es mereix un monument. També dona l’última classe de repàs abans de l’examen del dimecres. Acabe a les 20.00 i em vaig al B&B.
Dimarts, 18 d’abril de 2023
Hui és el dia heavy de la meua estada. Comence amb una entrevista amb António Rebelo, el director del Centro de Línguas que va preferir l’entrevista en espanyol. Em conta que el Centro de Línguas es va crear en 2005 per a cobrir les necessitats del professorat, alumnat i personal de la universitat. Més endavant l’oferta es va estendre a la població en general i en l’actualitat compta amb uns 650 alumnes i set idiomes.
Em reunisc a continuació amb Michelle, una professora de família portuguesa que va nàixer a Sud-àfrica i va viure a Moçambic en la seua joventut. Michelle dona un curs d’anglés per a fins acadèmics, el nivell exigit és un B2/C1. M’ha ensenyat el seu examen escrit, que és sobretot de Use of English però inclou listening i reading comprehension. Michelle em deixa en mans de Jon amb qui mantinc una reunió sobre la seua manera d’entendre l’avaluació i li seguisc a continuació a la seua classe.
En la classe de Jon, els alumnes revisen l’examen escrit d’intermedi II, que és de Use of English i resol tots els dubtes. Els fa parlar sobre l’examen i al final de classe, ja sense els alumnes em pregunta per la nota oral que li donaria a algun. Demà ens veurem en A2.
Entre en la classe de Michelle. És la setmana d’exàmens i en la prova de hui els alumnes han de debatre sobre educació. En grups de 5 o 6 han de cobrir una sèrie de preguntes que la professora els ha donat per endavant juntament amb dos articles acadèmics sobre el tema. Els alumnes són els encarregats de manejar el seu propi discurs dins de la discussió. Ha sigut una sessió molt enriquidora tant per la forma, com pel contingut. Són les 22.00. Hora de tornar al B&B.
Dimecres, 19 d’abril de 2023
Hui és jornada de portes obertes en la facultat de lletres. La facultat rep a futurs estudiants i se celebren conferències, activitats lúdiques, lectures de poemes, etc. Diverses activitats tenen lloc al mateix temps durant tot el dia.
La contribució del departament d’anglés del Centro de Línguas té lloc a les 16.00. Allí em reunisc amb Stephen L., Jon i més endavant Graça per a parlar en anglés amb tots aquells que desitgen practicar l’idioma. Acudeix poca gent però per descomptat, amb històries molt interessants.
En acabar l’activitat em dirigisc amb Jon a la classe d’A2. Els seus alumnes em faran preguntes i després tornaran a narrar el que els he comptat de mi. Gràcies Jon per incloure’m i als alumnes per ser molt simpàtics i considerats.
Dijous, 20 d’abril de 2023
L’últim dia amb els profes del CL. Per fi puc parlar en privat amb Graça a la sala de professors que m’explica com serà el seu examen oral d’intermedi I. M’acomiade dels xics fins a la pròxima ocasió i ja em quede amb les xiques.
Amb Graça veig un examen oral per parelles en el qual els alumnes poden triar el diàleg que duran a terme d’entre dues opcions. L’examen li porta menys temps del planejat i ens dona temps a continuar comparant l’avaluació en tots dos centres.
L’última classe de totes, i sens dubte molt interessant. Els mateixos alumnes de Michelle que vaig veure en grup el dimarts hui fan presentacions per parelles amb temes que la professora els ha donat com a micro-credentials o si els estudis universitaris haurien de ser gratuïts. Només dona temps a veure a la meitat de les parelles en una sessió, però són molt bones exposicions i no es fan tedioses. Just després de l’última presentació del dia i quan ja no quedava a penes temps s’encén el debat sobre el preu de les taxes universitàries i cal ajornar-lo per a la sessió que ja no veuré. Novament, aquest curs ha demostrat ser interessant i enriquidor. Bravo per tots ells!
M’acomiade de Michelle amb peneta, perquè és l’última de les profes amb la qual parlaré en el meu viatge, però com en Coïmbra modernitat i tradició es mesclen en tots els racons, em tope de cara amb la Quantuna, l’estudiantina mixta de la facultat de física que em fa el comiat més suportable. Ni fet a propòsit.
Diumenge 16 d’abril 2023
Encara que al meu horari de la setmana que ve li queden algunes hores per fixar, em dirigisc a conéixer Coïmbra. Estic allotjada al costat de la universitat i el jardí botànic. Al costat de les ‘escadas monumentais’ – escales monumentals- que ja mereixen una ressenya en si mateixes.
Coïmbra està travessada pel riu Mondego i és una ciutat plena de costes. De fet, la universitat i la part històrica on se situa està situada a la part alta d’un pujol i el desnivell del terreny se sent en qualsevol passeig que desitges donar. Si voleu enfortir les vostres cames en un ambient urbà, Coïmbra és la vostra ciutat.
Mentre passeig pel jardí botànic rebut un correu de Jon, un amable profe que em convida a les seues classes i em proposa participar en elles. Amb aquesta invitació que m’arriba a última hora de la vesprada, el meu horari per al job shadowing queda fixat. Demà coneixeré als meus companys del Centro de Línguas da Facultade de Letras da Universidade de Coímbra.
Giovanna Tonzanu
Roma
Més informació
Cap d’estudis i professora d’italià.
La Universitat de RomaTre, com indica el seu nom, és la tercera universitat de Roma i està situada en l’Ostiense, un barri jove dels més vius de Roma amb diverses seus universitàries, cercles artístics i Street Art. El seu Centre Linguistico di Ateneu (CLA) ofereix classes d’italià per a estrangers des del nivell A1 fins al C1. Fins i tot tenen un curs en línia de preparació a l’1 per a idiomes amb escriptures diferents com a xinés, àrab, rus, etc.
Tots els cursos estan oberts als alumnes universitaris de les diferents facultats d’aquesta universitat i en alguns casos, també a altres instituts universitaris. Per tant, en les seues classes hi ha persones de tot el món amb una varietat enorme de nacionalitats, idiomes i formació. En la mateixa classe es podien trobar per exemple refugiats afganesos, iranians i ucraïnesos, estudiants del Ghana, de la Xina, el Canadà, etc.
Vaig triar el CLA de RomaTre perquè vaig buscar una institució que tinguera alguns punts en comú amb les EEOOII i RomaTre és una de les poques institucions públiques italianes que, a més de fer classes d’italià a adults estrangers, expedeix el CERTIT, una certificació oficial pròpia. Em vaig posar en contacte amb la responsable dels curse d’italià, la professora Francesca Giardini, que ja havia contactat fa uns anys per a una estada en un altre projecte Erasmus que després no es va poder concretar. Així que ho vaig tornar a intentar i aquesta vegada sí que vam poder concordar dates perquè poguera assistir a la sessió de primavera de la seua certificació. La professora Giardini em va preparar un planning amb activitats molt diferents que em van permetre poder assistir a:
- Classes de totes les professores del departament i de tots els nivells
- Classes d’italià a través de l’actuació i del cinema
- Sessions de certificació escrita i oral
- Sessió d’estandardització de criteris per a la correcció d’aquest examen
- Sessió d’estandardització i aplicació de les noves fitxes d’avaluació
També se’m va habilitar un accés a CLACSON, la seua plataforma MOODLE, que s’utilitza com a hores de classe de manera asíncrona per a completar les hores totals del curs.
En els últims dies, se’m va demanar fer classe als dos grups de nivell C1 sobre un element molt concret i específic de l’italià poc tractat en els llibres dels nivells alts: els verbs pronominals. Per a això vaig preparar un material especial per a les classes i un altre per a deixar-lo en ús en el departament i per al Moodle.
Durant l’estada vaig tindre l’oportunitat d’establir molt bones relacions amb els professors del departament i entre ells vaig conéixer a la docent d’espanyol Magdalena Jiménez Naharro, que em va proposar realitzar un TELETANDEM, és a dir, un intercanvi entre els seus alumnes que estudien espanyol i els nostres que estudien italià. Aquest intercanvi lingüístic preveu la creació d’un projecte final compartit entre els dos estudiants i es posarà en marxa en el pròxim curs escolar.
Per tot l’exposat anteriorment, no podria estar més satisfeta d’aquesta experiència Erasmus+ que ha sigut tan enriquidora i important.
Maritx Gómez
Montpellier
Més informació
Professora del departament d’anglés. Job-shadowing en ESJ Pro Campus, école supérieure de journalisme de Montpellier, França.
Vaig arribar a Montpeller amb tren en un dia assolellat. La ciutat de Montpeller és a la regió de Llenguadoc Rousillon, banyada per la mar Mediterrània i envoltada de muntanyes. Qualsevol diria que és la germana xicoteta de València. L’escola que m’acull per al projecte Erasmus+ és l’escola superior de periodisme ESJ PRO MÉDIAS CAMPUS. En ella s’imparteixen cursos de dues setmanes a periodistes joves que ja treballen en empreses.
Com es diu en francés, es tracta d’una “alternance”, sis setmanes en el treball i dos en formació. La professora que imparteix el curs de “Les ciències mediambientals en el periodisme” és una important periodista.
Es diu Juliette Duquesne (https://www.lisez.com/auteur/juliette duquesne/532827). Està molt compromesa amb l’ecologia i les ciències mediambientals i és l’autora de 9 llibres sobre la temàtica de l’ecologia, alguns dels quals ha escrit en col·laboració amb Pierre Rabhi, (agricultor, polític i filòsof francés).
Les classes són de dilluns a divendres des de les 9 fins a les 18 hores. L’alumnat, està compost per 10 joves periodistes entre els 23 i 25 anys que es formen mentre treballen. En aquest curs tots tenen un objectiu: muntar un reportatge en ell que el medi ambient i el “savoir-faire” francesos entren en perfecta harmonia. La metodologia utilitzada és la de “professor guia”: es tracta de motivar la independència en la creació del reportatge. Així doncs, els alumnes demanen consell a la professora que els va guiant durant tot el procés, encoratjant-los a contactar amb els actors principals de cada projecte. Ella també segueix des de prop el desenvolupament dels projectes.
Després d’escoltar la temàtica dels treballs de cada alumne, em sent motivada a participar en un dels projectes. Es tracta del món dels “vaquers”, la manufacturació del material “denim” – perquè no tothom sap que el terme “denim” en anglés, ve “de Nîmes” – i la utilització i malgaste de l’aigua en el procés de la fabricació.
Aquest projecte és de Mäelys Kapita. Per a això es contacta amb l’amo de “L’Atelier de Nîmes”, i quedem amb ell en Nîmes perquè ens porte i ens ensenye el seu taller. Mentre Maëlys, realitza l’entrevista a l’amo del taller, jo m’encarregue de la part visual, fotografia i vídeos. És tot un món que descobrim. Ens emociona veure que aquest jove, amo de “L’Atelier de Nîmes” ha deixat de costat la seua vida professional anterior per a dedicar-se al seu somni i aprendre l’art de la manufacturació del teixit vaquer com a aprenent d’un antic treballador jubilat. Personalment, com a amant dels vaquers, em sent privilegiada d’haver pogut participar en aquest projecte i estar en el lloc on de creació dels vaquers i veure el final de tal aventura.
D’altra banda, aprofite la meua estada a l’escola de periodisme per a realitzar diverses entrevistes, la primera d’elles a Juliette Duquesne. Li pregunte sobre la seua motivació com a periodista per a impartir cursos a altres joves periodistes i sobre la seua metodologia. Em crida l’atenció l’amor que ella manifesta en el que fa i que com ho transmet. També entrevist a alguns dels participants en el curs i em comenten sobre els cursos més interessants als quals han assistit. Em parlen de les metodologies millor valorades i dels professors que més els han agradat. Durant la setmana assistisc a una conferència impartida per Juliette Duquesne en la facultat de l’Educació sobre “La pollution numérique”(la contaminació digital). Em passege des de l’escola de periodisme fins a la facultat i descobrisc de nou la bellesa de la ciutat de Montpeller, sobretot a nivell arquitectònic. Sens dubte, la temàtica tractada en aquesta conferència em sensibilitza encara més sobre els perills i la contaminació que suposen l’excés i el mal ús de les noves tecnologies, les plataformes, el núvol. En acabar, decidisc passejar fins on estic allotjada i continuar descobrint racons que criden la meua atenció. Aquells estan replets de bellesa, de placetes, de terrasses amb gents que conversen mentre prenen alguna cosa, de xicotetes botigues que amaguen tresors i gents molt amables. Estic feliç!.
El caràcter i els costums de la gent de Montpeller s’assemblen a les dels valencians. Es pot dir el mateix del bon temps, de la bona alimentació i de la vida social mediterrània. Em sent afortunada per haver pogut participar en aquest projecte i poder transmetre el que he aprés als meus companys de l’Escola Oficial d’Idiomes de Quart.
Moltes gràcies per haver-me donat aquesta oportunitat.
Rebeca García Jimeno
Köln
Més informació
Professora del departament d’anglés. Job-shadowing en Maximilian-Kolbe, Colònia, Alemanya.
Gràcies al programa Erasmus+ vaig poder gaudir d’una magnífica i inoblidable experiència en Colònia en el centre d’educació secundària Maximilian-Kolbe. L’acolliment per part del departament d’anglés em va facilitar conéixer no sols el centre sinó també la vida cultural d’una de les ciutats més cosmopolites i vibrants d’Alemanya.
Durant la meua estada a l’escola vaig observar una sèrie de tècniques i pràctiques docents que van enriquir el meu banc d’estratègies. Em va cridar l’atenció com els grans ambaixadors de l’escola eren els propis alumnes, ja que en aquest centre es fomenta des de primerenca edat l’autonomia i el pensament crític dels alumnes. D’aquesta manera el professor es converteix en un mer guia i és l’alumnat el protagonista del seu propi aprenentatge. Durant les observacions compartim metodologies d’ensenyament d’idiomes, tècniques d’avaluació d’exàmens i ens reunim amb alumnes del centre de l’últim curs que ens van parlar de la seua experiència com a alumnes de llengües estrangeres. A part de l’anglés, l’espanyol és una de les llengües més populars entre els alumnes i em va sorprendre gratament l’alt nivell lingüístic i cultural que els estudiants adquireixen en tan sols dos cursos.
Quant a l’experiència cultural, la coordinadora del projecte Erasmus+ va organitzar diverses activitats per a conéixer més en profunditat la cultura i costums alemanys, entre elles la visita a la ciutat de Colònia i Bonn, antiga capital de la República Federal d’Alemanya. També vam estar en els coneguts brauhaus, on es pot degustar menjar i beguda típica colonesa.
En resum, el programa Erasmus+ m’ha oferit l’oportunitat de conéixer una nova cultura, una nova manera d’ensenyar els idiomes estrangers i l’oportunitat de reflexionar sobre la meua pròpia experiència docent, que gràcies a aquesta visita, s’ha vist notablement enriquida.
Julia Hamann
Berlin
Més informació
Professora i cap del departament d’alemany. Evangelische Schule Berlin Zentrum, Berlin, Alemanya.
En la meua estada d’Erasmus + a Berlín, Alemanya, em va rebre l’escola ESBZ (Evangelische Schule Berlin Zentrum), un institut que segueix una pedagogia progressista o reformista: https://es.wikipedia.org/wiki/pedagog%C3%ADA_progressista
Vaig triar aquest centre per la seua manera progressista d’entendre el procés d’ensenyament i, sobretot, per la seua manera d’avaluar a l’alumnat sense notes, un tema que m’interessa des de fa un any.
Durant la setmana del 22 al 26 de maig, vaig entrar, sobretot, en classes d’idiomes (anglés, espanyol, francés, alemany i alemany com a segona llengua) però també en altres cursos com el “Lernbüro”, “creative writing”, la “Mittelstufenversammlung” o la reflexió de la “Lernexpedition”. A part d’aquests formats més creatius i progressistes, destaca que no se separa a l’alumnat de 1r a 3r de l’ESO per nivells, és a dir, els tres nivells es donen de manera integrada en una classe. A més, quasi no hi ha classes amb instrucció simultània, és a dir, o l’alumnat estudia pel seu compte o es donen les classes per a diferents nivells aplicant l’atenció a la diversitat. En el “Lernbüro”, per exemple, cada alumne estudia pel seu compte els diferents “Lernblöcke” (unitats de contesos) i, quan estan llestos, entreguen el seu treball al professor, que corregeix tot i els dona una retroalimentació. Llavors, l’alumne s’apunta per a la tasca final que pot ser o bé un xicotet examen, una presentació o un producte final. Aquesta tasca final està avaluada sense notes, ja siga amb una rúbrica o amb punts i sempre acompanyada d’una retroalimentació escrita i personal.
Donat el meu interés, especialment, en la manera d’avaluar, vaig tindre diverses entrevistes amb professors sobre l’avaluació en aquesta escola. L’avaluació consta dels següents components:
1) Tres vegades a l’any (al principi, a meitat i al final) cada alumne té amb el seu tutor@ els “Bilanz- und Zielgespräche”, que són converses d’una mitja hora en les quals l’alumne i el tutor resum el procés d’aprenentatge de l’alumne i en el qual fixen junts tres objectius per als següents mesos. Tant el tutor com l’alumne preparen aquesta conversa.
2) Durant tot l’any els alumnes s’han de guanyar “Lernzertifikate” (certificats d’aprenentatge) que són rúbriques que se’ls donen després d’un test, una presentació o el lliurament d’una tasca final.
3) Al final de l’any cada professor escriu un “Lernbericht” (informe d’aprenentatge) per a cada alumne, en el qual descriu el procés d’aprenentatge i els objectius reeixits. Aquests “Lernberichte” en el seu conjunt substitueixen a les notes clàssiques.
4) Tant el tutor com l’alumne escriuen una carta personalitzada a l’altre, en la qual destaquen no sols l’aprés, sinó també altres observacions més personals i amb referència a la personalitat o l’ambient de l’aprenentatge.
Com es pot veure, l’avaluació en aquesta escola és bastant complexa i prescindeix totalment de notes numèriques, un fet que – com me l’ha assegurat l’alumnat – lleva molt estrés i posa el focus no sols en rendiments momentanis, sinó més aviat en el procés complet d’aprenentatge al llarg d’un any.
A part de la manera d’avaluar, m’impressiona, sobretot, l’ambient d’aprenentatge i el tracte respectuós del professorat amb l’alumnat (i viceversa). Un ambient en el qual es fomenta la “Lust am Lernen” (les ganes d’aprendre) i es posa l’accent a aprendre a organitzar el propi aprenentatge de manera autònoma. Per a aconseguir això es fomenta una cultura de retroalimentació contínua i de reflexió per part de l’alumnat i del professorat.
A les vesprades passejava o anava amb la bici per Berlín, una ciutat molt viva, molt alternativa, plena d’història, però també plena de restaurants, cafés i parcs.
En resum, va ser una setmana molt intensa i amb moltes impressions noves sobre com es poden donar les classes posant a l’alumnat en el centre del seu aprenentatge. A més, vaig poder observar una avaluació diferent que lleva la importància als exàmens i se centra en el progrés i les múltiples competències de cada alumne. També he recopilat idees de com treballar de manera asíncrona en classe, aplicant l’atenció a la diversitat i admetent que els alumnes avancen a ritmes diferents.